Cercar en aquest blog

dimecres, 10 de novembre de 2010

El català no morirà


Resum del llibre El català no morirà. Lluís-Anton Baulenas, Edicions 62, 2004, Barcelona, 265 pp. per Enric Tremps.

Baulenas ens recorda que encara que per als catalans el català sigui una passió de fet, després de més de trenta anys d'Estatut, un catalanoparlant no pot viure completament en català a Catalunya. Per tant, seguim essent ciutadans de segona i davant d'aquesta situació planteja les preguntes següents: Per què no s'ha mort? Per què es pot morir? I, quines són les perspectives de futur?

Per què no s'ha mort?

El català no s'ha mort, diu, per dues raons: una actitud passiva i per activisme. A partir de 1714 se'ns van imposar unes normes castellanitzants però mai no hem deixat de parlar en català, li tenim una fidelitat apassionada. A més hem transmès la nostra parla als fills: resistència passiva. L'activisme el demostrem amb l'amor i passió —estat del qui pateix— que tenim pel català. Després de dues dictadures, una guerra civil i una transició democràtica continuen els debats apassionats.

Per què es pot morir?

Baulenas recorda que el 1990 els filòlegs Modest Prats, Albert Rossich i August Rafanell van fixar la minoració definitiva del català a partir del 2040. De fet, els sociolingüistes diuen que la sensació d'inexistència d'una llengua es dóna quan la massa de parlants d'aquesta és del 15-20% de la població —a Andorra, per exemple, ja és inferior al 30%. També comenta que fa cinquanta anys en els mercats hi havia els rètols en castellà però la gent hi parlava en català; ara hi ha els rètols en català però la majoria de la gent hi parla en castellà; abans era en un àmbit informal, ara en un de formal —de diglòssia. La morfologia i la sintaxi del català cada vegada s'acosten més al castellà. Per tant, per què es pot morir el català? Ens en dóna quatre causes: per culpa dels polítics catalans, dels ciutadans, del món i del segle, i de la política espanyola.

Es pot morir per culpa del polítics catalans perquè han atorgat poca entitat a la Direcció General de Política Lingüística, no han marcat objectius finals clars i concrets per assolir la normalitat, han fet els ulls grossos i han tingut una actitud negligent davant del sector industrial i empresarial —heu vist mai un prospecte d'un medicament en català? I han estat febles amb les productores cinematogràfiques quant al tema del doblatge.

Es pot morir per culpa dels ciutadans perquè hi ha una indiferència creixent, per la síndrome d'Estocolm —ens creiem que no s'ha d'imposar el català—, per la responsabilitat social de les escoles i universitats que creuen que han de transigir per atreure més clients i en el món global el català no és rendible, i per l'actitud dels mitjans de comunicació TV3 i C33 amb publicitat en castellà —sobretot per Nadal.

Es pot morir per culpa del món i del segle perquè el nou internacionalisme és un entrebanc, perquè les cultures minoritàries sense estat tenen més mala imatge que mai, i perquè la Unió Europea és una unió d'estats.

Es pot morir per culpa de la política espanyola perquè per a l'Estat és un esforç sobrenatural acceptar la diversitat d'una manera que no sigui purament simbòlica, perquè quan es va crear TV3 el govern volia que servís per ensenyar els catalans a beure amb porró —no es recordaven de l'article 3 de la Constitució—, perquè l'Espanya plurinacional s'ha de fer contra el govern central no pas amb ell, i perquè l'estat que ens acull no ens accepta de debò com a part integrant seva.

Perspectives de futur

Segons Baulenas de cara al futur hi ha dues propostes: Fe, esperança i caritat; o escapar a mons paral·lels. Fe en nosaltres mateixos, esperar que el govern català sigui més valent i s'atreveixi a aplicar l'article 3.3 de l'Estatut —perquè «les actituds porugues mereixen compassió, però no es fan estimar» (Salvador Cardús, Avui 17/1/2003)—, i confiar que el govern espanyol serà més comprensiu i farà una bona lectura de l'article 14 de la Constitució.

O escapar a mons paral·lels: tenint en compte la dita de René Descartes «Cogito, ergo sum»  nosaltres podríem dir "Penso [en català], així doncs, existeixo [en català]. Enmig de tantes realitats virtuals, podríem crear un aparell de catalanitat virtual i decidir que la realitat serà només allò que vulgui el nostre pensament i, si al final ens estavelléssim, almenys ens estavellaríem en català.

Finalment, Baulenas planteja la pregunta: i si el català es mor? La resposta: doncs, esperar que ressusciti. Cal creure en la resurrecció —diu—, els cristians en la dels morts, i els catalans, en la del català. I recorda que de fet això és el que ha passat amb l'hebreu. L'any 1948, quan es va crear l'estat d'Israel, l'hebreu era una llengua emprada solament en la litúrgia jueva i ara és la llengua oficial d'aquell estat. I acaba dient que «hem reflexionat apassionadament sobre la nostra llengua i ens hem enyorat: Pot enyorar-se el que no s'ha tingut, el que no es té i el que no es tindrà?»

dilluns, 8 de novembre de 2010

Taxa universitària de serveis docents i administratius online

A part dels preus pels serveis acadèmics corresponents, almenys a la Universitat de Girona, afegien a la matrícula per al curs 2009-2010 el concepte "Preus gestió expedient (matrícula anual) 61,90€". En canvi per al curs 2010-2011, a part d'actualitzar el preu del concepte anterior a 64€, hi afegeixen "Serveis docents i administratius online 40,00€". És a dir, el que abans costava uns 60€ ara ja passa de 100€! Ja és sabut que l'estudi i la recerca demana molt d'esforç per part dels qui s'hi dediquen, però no cal convertir-lo en un viacrucis ni afegir-li corones d'espines! Malgrat aquestes decisions, encara hi ha gent que té prou interès —o necessitat— per l'estudi i la recerca com per matricular-s'hi!

diumenge, 7 de novembre de 2010

Els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya

Tutela Acadèmica
Comunitat Autònoma o Universitat
Preu 2010-2011
Comunitat Valenciana (DOCV 3/8/2010)
35,24 €
Junta de Andalucía (BOJA 16/7/2010)
56,00 €
Illes Balears (BOIB 3/7/2010)
60,00 €
Castilla la Mancha (DOCM 22/6/2010)
94,83 €
Comunitat de Madrid (BOCM 20/7/2010)
101,17 €
UNED
103,52
Castilla y León (BOCYL 2/7/2010)
110,51 €
Catalunya (DOGC 22/7/2010)
400,00 €

Preu 2009-2010
Catalunya (DOGC 16/7/2009)
105,05 €


A Catalunya l'any passat es cobrava per la tutela acadèmica de la tesi dels doctorands el preu de la taula de dalt ressaltat en verd. Aquest any la Generalitat de Catalunya ha publicat en el Diari Oficial el nou preu de la taula ressaltat en groc. Com es pot comprovar en la taula, per al curs 2010-2011 el preu de la tutela acadèmica  —d'estudis adaptats a l'EEES— en altres comunitats espanyoles i a la UNED continuarà essent similar al que hi havia a Catalunya per al curs 2009-2010.

Ja sabem que els preus dels serveis acadèmics de les universitats públiques no s'apropen ni de lluny als costos reals. Són preus socials per facilitar l'accés dels ciutadans amb rendes baixes als estudis superiors. Per als rics ja hi ha les universitats privades. Per tant, és incomprensible que es passi de cop d'un preu de 105.05 € a 400 €! Un 400% d'augment! Vivim en un país amb sous ridículs i per tant la majoria de la gent no es pot permetre d'estudiar en universitats privades i ho ha de fer en les públiques. Malgrat aquestes decisions de l'Administració catalana, encara hi ha gent que té prou interès per la recerca com per matricular-s'hi!