Fins que no va arribar la impremta de mà de Gutenberg, la tasca dels copistes fou de vital importància per a la transmissió i conservació dels textos manuscrits. L'escriptor bíblic Esdres n'és un exemple a l'abast de tothom. Esdres, fou un escriba (sopher) versat en la llei de Moisès (Esd 7,6). Li venia de família, ja que era del llinatge d'Aaron i besnét del summe sacerdot Hilquià, que fou el qui va descobrir, enmig de les ruïnes del temple de Jerusalem, el manuscrit de la llei, probablement l'escrit pel propi Moisès! (Esd 7,1-5; 2Cr 34,14).
Diuen que els escribes s'agafaven tan seriosament la seva feina que abans d'escriure les paraules Déu (Elohim) o Senyor Sobirà (Adhonai) netejaven meticulosament els seus càlams. Amb el temps els escribes (sopherim) —encara que eren tan meticulosos— van anar introduint canvis en el text, però els masoretes —copistes de l'era cristiana—, que s'adonaren de les alteracions, van introduir en els manuscrits les notes crítiques i explicatives marginals, que es coneixen amb el nom de masora, per tal d’assegurar la transmissió fidel dels textos hebreus.
Òbviament, també hi ha hagut copistes de les escriptures cristianes, per això avui pràcticament tothom pot disposar d'una traducció de La Bíblia en la seva llengua. Però la tasca dels copistes també ens ha transmès altres textos, molts dels quals, encara avui, s'estan transcrivint, estudiant i traduint. Alguns són la base d'edicions crítiques per a tesis doctorals. Els qui treballem en aquest camp filològic apreciem en gran manera la feina feta per tots aquells escribes i copistes que han fet possible que ens arribessin textos tan importants com ho són el Llibre dels fets de Jaume I o la summa teològica Lo crestià del menoret gironí Francesc Eiximenis.
