Cercar en aquest blog

dilluns, 4 d’agost de 2014

Una imatge congelada

Tan importants que pensem que són les coses que fem durant tot l’any i, ves per on, quan arriba l’estiu —sobretot el mes d’agost— res no té la importància que se li donava. Sembla com si el món s’aturés. Els polítics, que pareixia que si no sortien dient les mil i una el món s’acabava, de cop i volta, desapareixen del mapa com per encanteri. Cerques una farmàcia i —del piló que n’hi ha— solament en trobes una o dues i ves a saber on. El mateix et passa si cerques una fleca —poques que n’hi ha que facin pa, vull dir pa, pa— i encara de les dolentes et costa trobar-ne una d’oberta. Si has d’anar al metge, calça’t! El que et visita habitualment no hi és, hi ha un substitut. Això sí, no ho dubtis, tan bon punt arriba el primer de setembre ocorre un miracle, tot torna a rutllar com si no hagués passat res. Em recorda aquelles seqüències d’algunes pel·lícules on es congela la imatge uns segons i després reprèn l’acció. Sí, l’estiu, i sobretot el mes d’agost —per als que romanen a les ciutats de residència habitual—, és una imatge congelada.