Vivim en un món ple d’organitzacions religioses que es dediquen a adoctrinar sobre qui és Déu, com se l’ha d’adorar, quines són les creences veritables, quins són els escrits “inspirats”, etcètera.
Centrem-nos en el cristianisme. Les esglésies o organitzacions religioses cristianes diuen que segueixen les ensenyances de la Bíblia, principalment les de l’anomenat Nou Testament.
De debó necessitem llegir La Bíblia per creure en l’existència d’un Creador? La pròpia Bíblia ens demostra que no és necessari:
«D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades.» (Romans 1,20 BCI, Bíblia Catalana Interconfessional).
Tothom pot arribar a aquesta conclusió: les coses creades demostren l’existència d’un Creador. No necessitem que algú ens ho digui per a poder-ho deduir, ja que són “visibles a la intel·ligència”.
També ens podem preguntar com és El Creador. La Bíblia diu:
«Alceu els ulls al cel
i mireu qui ha creat l’estol dels astres,
qui els fa sortir, d’un a un,
i els crida cada un pel seu nom.
És tan gran la seva força i ferm el seu poder,
que mai no en falta cap.» (Isaïes 40,26 BCI).
És clar que és “gran la seva força i ferm el seu poder”, és pura lògica. Tampoc no necessitem que ningú ens ho digui, ja ho deduïm tots sols.
Jesús mateix va dir què havia de fer l’home que feia innecessària la Bíblia (en aquest cas la Tanakh, l’anomenat Antic Testament, que és la part de la Bíblia que hi havia en aquell moment):
«Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes.» (Mateu 7,12 BCI).
O sigui: tractar bé a tothom. No necessitem que ens diguin que fer mal a algú està malament. Tampoc no necessitem que ningú ens digui que fer el bé als altres és bo. De fet hem estat creats amb aquesta capacitat moral.
«Ja t’han ensenyat, home, què és bo,
què espera de tu el Senyor:
practica la justícia, estima la bondat,
comporta’t humilment amb el teu Déu» (Miquees 6,8 BCI).
«Qui estima, no fa cap mal als altres. L’amor és la plenitud de la Llei.» (Romans 13,10 BCI).
«En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol manament, que és aquest: Estima els altres com a tu mateix.» (Gàlates 5,14 BCI).
