Necessitem seguir cap organització religiosa?

Vivim en un món ple d’organitzacions religioses que es dediquen a adoctrinar sobre qui és Déu, com se l’ha d’adorar, quines són les creences veritables, quins són els escrits “inspirats”, etcètera.

Centrem-nos en el cristianisme. Les esglésies o organitzacions religioses cristianes diuen que segueixen les ensenyances de la Bíblia, principalment les de l’anomenat Nou Testament.

De debó necessitem llegir La Bíblia per creure en l’existència d’un Creador? La pròpia Bíblia ens demostra que no és necessari:

«D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades.» (Romans 1,20 BCI, Bíblia Catalana Interconfessional).

Tothom pot arribar a aquesta conclusió: les coses creades demostren l’existència d’un Creador. No necessitem que algú ens ho digui per a poder-ho deduir, ja que són “visibles a la intel·ligència”.

També ens podem preguntar com és El Creador. La Bíblia diu:

«Alceu els ulls al cel

i mireu qui ha creat l’estol dels astres,

qui els fa sortir, d’un a un,

i els crida cada un pel seu nom.

És tan gran la seva força i ferm el seu poder,

que mai no en falta cap.» (Isaïes 40,26 BCI).

És clar que és “gran la seva força i ferm el seu poder”, és pura lògica. Tampoc no necessitem que ningú ens ho digui, ja ho deduïm tots sols.

Jesús mateix va dir què havia de fer l’home que feia innecessària la Bíblia (en aquest cas la Tanakh, l’anomenat Antic Testament, que és la part de la Bíblia que hi havia en aquell moment):

«Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes.» (Mateu 7,12 BCI).

O sigui: tractar bé a tothom. No necessitem que ens diguin que fer mal a algú està malament. Tampoc no necessitem que ningú ens digui que fer el bé als altres és bo. De fet hem estat creats amb aquesta capacitat moral.

«Ja t’han ensenyat, home, què és bo,

què espera de tu el Senyor:

practica la justícia, estima la bondat,

comporta’t humilment amb el teu Déu» (Miquees 6,8 BCI).

«Qui estima, no fa cap mal als altres. L’amor és la plenitud de la Llei.» (Romans 13,10 BCI).

«En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol manament, que és aquest: Estima els altres com a tu mateix.» (Gàlates 5,14 BCI).

Probablement, el millor conte que s'hagi escrit mai

Per ajudar a entendre el goig que Déu té quan algú es penedeix i torna al bon camí, Jesús va contar la "paràbola del fill pròdig" (Lc 15,11-32), la qual ha estat considerada per alguns com el millor conte o relat curt que mai s'hagi escrit. Vegem-ne la versió que n'han fet els Testimonis de Jehovà a La Bíblia. Traducció del Nou Món Watchtower Bible and Tract Society of New York Inc., Wallkill, New York, U.S.A. 2022, pp. 1404 i 1405.

En línia el 28/04/2022 

https://www.jw.org/cat/biblioteca/biblia/nwt/llibres/lluc/15/#:~:text=11%C2%A0%C2%A0Aleshores%20va,ha%20estat%20trobat.%E2%80%9D%C2%BB

11  Aleshores va dir: «Hi havia un home que tenia dos fills. 12  El més jove va dir al seu pare: “Pare, dona’m la part que em toca de l’herència.” I el pare va repartir els seus béns entre els dos fills. 13  Al cap de pocs dies, el fill més jove va agafar tot el que tenia i se’n va anar a un país llunyà, i allà va malgastar la seva herència portant una vida d’excessos.* 14  Quan s’ho havia gastat tot, hi va haver una gran fam en aquell país i va començar a passar necessitat. 15  Fins i tot es va posar a treballar per a un dels ciutadans del país, que el va enviar als seus camps a cuidar porcs.+ 16  I tenia moltes ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú li donava res.17  »Quan va recuperar el seny, va dir: “Quants treballadors* del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m’estic morint de gana! 18  Marxaré i tornaré a casa del meu pare, i li diré: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19  Ja no em mereixo que em diguin fill teu. Tracta’m com a un dels teus treballadors.’” 20  Per tant, es va aixecar i se’n va anar a casa del seu pare. Quan encara estava un tros lluny, el seu pare el va veure i se’n va compadir. Va córrer cap a ell, el va abraçar* i el va besar tendrament. 21  Llavors el fill li va dir: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu.+ Ja no em mereixo que em diguin fill teu.” 22  Però el pare va dir als seus esclaus: “De pressa! Porteu el millor vestit i poseu-l’hi. Poseu-li també un anell a la mà i unes sandàlies als peus. 23  Porteu el vedell engreixat i mateu-lo, mengem i fem festa, 24  perquè aquest fill meu estava mort i ha tornat a viure,+ estava perdut i ha estat trobat.” I es van posar a celebrar-ho.25  »Mentrestant, el seu fill gran estava al camp. De tornada, quan s’acostava a la casa, va sentir la música i el ball. 26  Per això va cridar un dels servents per preguntar-li què passava. 27  Ell li va respondre: “El teu germà ha tornat, i el teu pare ha matat el vedell engreixat perquè ha recuperat el seu fill sa i estalvi.” 28  Però ell es va indignar i no va voler entrar. Llavors el seu pare va sortir a suplicar-li que entrés. 29  I ell va contestar al seu pare: “Fa molts anys que treballo per a tu com un esclau i mai he desobeït cap de les teves ordres, però tu no m’has donat mai un cabrit per gaudir amb els meus amics. 30  Però tan bon punt ha arribat aquest fill teu, que ha malgastat* els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell engreixat per a ell.” 31  El pare li va dir: “Fill meu, tu sempre has estat amb mi, i tot el que és meu és teu. 32  Però hem d’estar contents i celebrar que ha tornat, perquè el teu germà estava mort i ha tornat a viure, estava perdut i ha estat trobat.”»

RARE DISEASE DAY 2016

http://www.rarediseaseday.org/

Rare Disease Day 2016

Una imatge congelada

Tan importants que pensem que són les coses que fem durant tot l’any i, ves per on, quan arriba l’estiu —sobretot el mes d’agost— res no té la importància que se li donava. Sembla com si el món s’aturés. Els polítics, que pareixia que si no sortien dient les mil i una el món s’acabava, de cop i volta, desapareixen del mapa com per encanteri. Cerques una farmàcia i —del piló que n’hi ha— solament en trobes una o dues i ves a saber on. El mateix et passa si cerques una fleca —poques que n’hi ha que facin pa, vull dir pa, pa— i encara de les dolentes et costa trobar-ne una d’oberta. Si has d’anar al metge, calça’t! El que et visita habitualment no hi és, hi ha un substitut. Això sí, no ho dubtis, tan bon punt arriba el primer de setembre ocorre un miracle, tot torna a rutllar com si no hagués passat res. Em recorda aquelles seqüències d’algunes pel·lícules on es congela la imatge uns segons i després reprèn l’acció. Sí, l’estiu, i sobretot el mes d’agost —per als que romanen a les ciutats de residència habitual—, és una imatge congelada.

El Càntic dels Càntics

שִׁ֥יר הַשִּׁירִ֖ים אֲשֶׁ֥ר לִשְׁלֹמֹֽה

Càntic dels Càntics de Salomó

El Càntic dels Càntics de Salomó no és una col·lecció de cançons sinó una cançó superlativa. Pel títol —les paraules inicials— sabem que Salomó n'és l'autor.

Quan va ser ungit rei d'Israel, Salomó era una persona humil. En oració va demanar a Jahveh que li donés saviesa i fou beneït amb "un cor savi i intel·ligent" (1Re 3,7-12 Fundació Bíblica Catalana). Però amb el temps va desenvolupar desigs de riqueses i de satisfacció sensual i va obrar en contra de la Llei, que deia per als reis: "Que tampoc no multipliqui les seves dones perquè el seu cor no es desviï, que no sigui excessiva la quantitat de plata i d'or" (Dt 17,17 FBC). El propi Càntic ens diu que "seixanta són les reines, les concubines, vuitanta" (Ct 6,8 Comadira i Ferrer) que tenia en aquell moment; a la fi del seu regnat "tingué set-centes dones amb rang de princeses, i tres-centes a títol de concubines" (1Re 11,3 FBC).

Però centrem-nos en el Càntic. Quin és el tema que tracta? Doncs parla de l'amor d'una camperola per un pastor. Salomó n'estava encapritxat, però la noia no es va deixar enlluernar per la fastuositat del rei, per a ella el seu pastor era el millor. Un home que havia conquistat tantes dones es va sentir frustrat davant d'aquesta camperola a qui el seu estimat descriu "com un lliri entre cards" (Ct 2,2 Comadira i Ferrer).

Enguany se n’ha presentant una nova edició:

Càntic dels Càntics de Salomó edició i traducció de Narcís Comadira i Joan Ferrer, Fragmenta Editorial, Barcelona 2013, 146 pp.

Consta, a part del propi Càntic, del pròleg “Escriure’s el Càntic” de Narcís Comadira, la “Introducció a la lectura del Càntic” i un “Assaig de lectura” de Joan Ferrer.

En el pròleg “Escriure’s el Càntic” Comadira ens diu: «sempre l’he volgut llegir en una llengua meva» (7). Hi reconeix que no sap hebreu, almenys no pas prou com per fer-ne una traducció. Com s’ho ha fet, doncs? Diu: «He seguit amb gran proximitat, pel que fa al sentit, la traducció literal de Joan Ferrer» (8). Quant al vers «com un lliri entre cards» (Ct 2,2) diu que «un traductor català ha de mantenir per força aquesta expressió perquè remet a Ausiàs March, i alhora que enllacem amb la nostra tradició, donem la pista sobre l’origen de la imatge de March» (14). “Llir entre cards” és un dels senhals que fa servir March en moltes poesies.

En la “Introducció a la lectura del Càntic” el Dr. Ferrer comenta sobre detalls interessants de l’original hebreu, ens diu: «Els vuit capítols del llibre contenen en hebreu 1.250 paraules, 49 de les quals són novetats absolutes, que no es troben documentades en altres llibres de la Bíblia [i que] sols esmenta el nom de Déu amagat com a sufix de la paraula flama: shalhebetyâ, “una flama de Yah” (Ct 8,6)» (22).

En l’”Assaig de lectura” Joan Ferrer fa comentaris aclaridors de les estrofes. En l’apartat “Victòria de l’amor i epíleg del Càntic” diu: «L’amor és la realitat més poderosa (1Co 13,13), perquè ve de Déu (1Jn 4,7) i és Déu mateix (1Jn 4,8) [...] Al final del poema se’ns diu el que ja hem pogut intuir mentre s’anava desplegant: l’amor és una flama de Déu. L’amor humà és possible no perquè sigui un déu, com en el món grec, ni un atribut de Déu, sinó perquè prové d’Ell» (142-143).

El Càntic pròpiament dit té una lectura fàcil i entenedora; el text llisca suaument (2,2-3):

Com un lliri entre cards,

Així la meva amiga entre les noies.

Com un pomer entre els arbres del bosc,

Així el meu estimat enmig dels nois.

Es tracta, doncs, d’una excel·lent edició, que recomano, la qual inclou el text hebreu de la Biblia Hebraica Stuttgartensia i, a més a més, intercala dibuixos del propi Narcís Comadira.

Nit de reis

Que bonica que és la "nit de reis", oi? Com frueixen les criatures amb tanta il·lusió tot frisant per trobar-se els regals l'endemà, oi? I mira per on com encaixa precisament amb la dotzena nit després de la de Nadal, oi? Però de la mateixa manera que el 25 de desembre no correspon al naixement de Jesús, el 6 de gener no correspon tampoc a una suposada visita d'uns "reis mags" al pessebre on eren Jesús i els seus pares.

No sabem la data del naixement de Jesús, el que sí sabem és que no nasqué a l'hivern, ja que els pastors no romanen "al ras i de nit" quan fa fred (Lc 2,8 BCI). Aquells "reis" que el visitaren realment no eren reis sinó astròlegs (mágoi en grec, Mt 2,1 WHO). El nen ja no era un nadó quan els astròlegs arribaren a la contrada, ja que feia temps que havien sortit des de terres orientals cap a Betlem. A més a més, el rei Herodes —que volia matar el qui deien seria "rei dels jueus"— ordenà que "matessin tots els nens de dos anys en avall" (Mt 2,16 BCI).

Suposo que no cal que recordem que la festa de Nadal de fet és la "cristianització" de la festa Natalis Solis Invicti (el naixement del "Sol invencible"), però què és, doncs, el 6 de gener? 

Llegim a The Encyclopædia Britannica, en la 11ª edició, vol. 5, p. 366:

“Anciently the carnival was held to begin on twelfth night (6th January) and last till midnight of Shrove Tuesday. There is little doubt that this period of licence represents a compromise which the church always inclined to make with the pagan festivals and that the carnival really represents the Roman Saturnalia. Rome has ever been the headquarters of carnival, and though some popes, notably Clement IX. and XI. and Benedict XIII., made efforts to stem the tide of Bacchanalian revelry, many of the popes were great patrons and promoters of carnival keeping.”

Per tant, veiem que la festa de "reis" no és sinó una continuació de les Saturnalia de Roma.

Curiosament, cap dels evangelistes diu que celebressin mai el naixement de Jesús. En les seves biografies de Jesús tots parlen, però, de la importància de recordar l'última cena i el motiu de la seva mort. Però d'això ja en parlarem quan siguem més a prop del 14 de nissan del 5773.

Exposició "La Bíblia i la Filatèlia"

La Bíblia i la filatèlia

Una lectura més higiènica

Cada dia que passa hi ha més aparells lectors de llibres digitals. Empreses com Amazon diuen haver-ne venut tants i tants. Si, de mica en mica, la gent va canviant el llibre de paper pel digital, hi haurà d'haver canvis d'habituds, ja que no es maneja de la mateixa manera un que l'altre. Sabem per experiència —visual o pròpia— que a l'hora de passar pàgina, tristament, molta gent es llepa un dit per facilitar-ne l'operació; això ja no funciona amb les tauletes tàctils, el dit ha d'estar eixut perquè funcioni bé la passada de pàgina. Vist així, els aparells tàctils lectors de llibres digitals seran un gran avenç, les infermetats de transmissió digitilingual davallaran ràpidament i, per tant, tindrem una societat més saludable. Ja no serà possible occir-los amb el sistema d'Il nome della rosa (Umberto Eco) on, com probablement tots sabem, un monjo anava traient del mig tots els qui manejaven un manuscrit prèviament untat amb verí allà on, els passerells del convent, hi anaven passant el dit llepat una vegada rere l'altra en passar els fulls.

El correfoc

L'associació de veïns d'un barri d'una ciutat catalana, amb motiu del correfoc que es fa l'últim dia de la seva festa major, amb molt bon criteri, feia l'advertiment següent:

[...] amb motiu del correfoc [...] informa i demana la vostra col·laboració per tenir en compte les següents normes de seguretat:

VEÏNS I COMERCIANTS

Retirar els vehicles aparcats pel recorregut del correfoc i altres objectes que puguin interferir en el seu desenvolupament. Tancar totes les finestres, balcons, aparadors, recollir toldos (sic) per evitar incendis i que baixin totes les persianes per protegir els vidres. En cas que tinguin aparadors o finestrals sense persianes, caldria que els tapessin amb cartrons o fustes. Que no deixin roba estesa als balcons que estiguin a l'abast de les guspires del correfoc. No llançar aigua al carrer durant el recorregut, ni sobre la gent ni sobre els diables, ja que és perillós.

PARTICIPANTS I PÚBLIC EN GENERAL

Portar roba escaient lleugera, de cotó i que tapi braços i cames. Portar barrets de palla o mocadors mullats al cap, almenys aquells més agosarats que es posin sota les guspires. No tirar petards propis, ni encendre o prendre els dels diables, No llençar aigua durant el correfoc, és molt perillós.

Digueu-me agosarat, però jo, davant de tots els perills que representa aquest acte, em pregunto: Paga la pena dur-lo a terme? Penseu que és assenyat crear aquestes situacions tan perilloses?

Enric Tremps

De l'argila al llibre digital

Flavi Josep relata que els descendents d'Adam van escriure en dos pilars, un de rajol i l'altre de pedra, les prediccions que aquell havia fet sobre dues destruccions del món, una per aigua (Cf. Gn 6,17) i l'altra per foc (Cf. 2Pe 3,7).

Ant 1:70-71  ⁷⁰ And that their inventions might not be lost before they were sufficiently known, upon Adam's prediction that the world was to be destroyed at one time by the force of fire, and at another time by the violence and quantity of water, they made two pillars, {e} the one of brick, the other of stone: they inscribed their discoveries on them both,  ⁷¹ that in case the pillar of brick should be destroyed by the flood, the pillar of stone might remain, and exhibit those discoveries to mankind; and also inform them that there was another pillar of brick erected by them. Now this remains in the land of Siriad to this day.

Més tard, el Poema de Gilgameix es va escriure en [dotze] tauletes d'argila. Després, els 66 llibres i epístoles que conformen el cànon bíblic (39 del cànon hebreu—és a dir, l'Antic Testament; 24 segons la Tanakh o cànon jueu— i 27 el Nou Testament), redactats entre l'any 1513 aC (redacció iniciada per Moisès amb la Torà o Pentateuc) i el 98 dC (redacció finalitzada per l'apòstol Joan amb l'Evangeli que porta el seu nom), es van escriure en rotlles de pergamí i papir. I, a partir del segle ii, es va començar a utilitzar el còdex —és a dir, el llibre manuscrit, molt emprat pels cristians en fer còpies de les Santes Escriptures. Però —a occident, ja que a la Xina al segle xi ja usaven una mena d'impremta— no va ser fins a l'any 1456 de la baixa edat mitjana, que Gutenberg (Magúncia, c. 1398 - † 3-ii-1468) va començar a imprimir llibres amb tipus mòbils, el primer dels quals va ser la Bíblia Vulgata. Fins aleshores, totes les còpies de llibres —és a dir, de còdexs— eren manuscrites. De gran valor per als col·leccionistes són els "incunables" —llibres impresos fins al 1500, és a dir, del bressol o començament de la impremta. Ens han pervingut testimonis d'estampacions fetes a Barcelona l'any 1475 i, a València, el març del 1478, els mestres Alfonso Fernández i Lambert Palomar van acabar la impressió de la Bíblia de Bonifaci Ferrer. Amb la impremta també va començar la fabricació de paper per tot Europa —però els xinesos ja en produïen al segle ii. 

La impremta va anar evolucionant amb els anys. Sorgirien la xilografia —gravats fets en motlles de fusta—, la litografia —gravats fets sobre pedra— la serigrafia —gravats fets sobre tela—; i altres sistemes d'impressió com ara la xerografia i l'òfset.

Els qui hem viscut mig segle xx també hem vist l'evolució de les màquines d'escriure, aquell estri que ha fet possible els mecanoscrits de diversos orígens. Primer eren molt simples, fins i tot se'ls veia l'esquelet, però es vestiren de mica en mica fins arribar a tenir cossos atractius. Foren molt populars les IBM —sobretot les de carro fix amb bola—, les Olivetti —particularment les de margarida—, etc. Olivetti i Hermes en van treure de portàtils —jo n'he tingut de les dues marques i encara conservo una Hermes Baby.  Cap al darrer quart del segle apareixerien les que tenien memòria, això ja va ser indici que molt aviat veuríem ordinadors. IBM començà a comercialitzar-ne els primers de personals —ja que a nivell de grans empreses feia anys que n'existien de molt grossos—, i amb poc temps aparegué un mercat mundial d'ordinadors personals —els famosos PC, és a dir, Personal Computer. Recordo que el primer ordinador que vaig tenir fou un Sinclair ZX Spectrum, constava d'un monitor de 14" i un teclat que alhora era la unitat central, que simplement llegia disquets de 3 1/2" i que avui us faria riure de valent!

L'evolució dels PCs ha estat en progressió geomètrica. Des del Sinclair que comentava als que avui pul·lulen pels mercats hi ha un abisme. La tendència va cap a l'ús del cloud (núvol), és a dir, tenir la informació o les dades en servidors d'Internet i disposar-ne des de qualsevol lloc en qualsevol moment. Per això s'ha fet tan popular la tablet (tauleta) que disposa de poca memòria d'emmagatzematge però que en conectar-se a la xarxa pot disposar de la informació que es vulgui. No cal dir que aquestes tauletes poden llegir tot tipus de documents i, d'acord amb el que ens interessa aquí, també llibres digitals.

A part de les màquines d'escriure, també podríem mencionar tots els passos que s'han fet amb relació als manuscrits moderns, els que ja es feien sobre paper. Em refereixo als estris d'escriptura: el llapis, la ploma, la ploma estilogràfica i el retolador; sobre els quals també es podria escriure molt, però que deixaré per a una altra ocasió.

Per tant, l'home ha passat de fer inscripcions en argila, pedra i rajols, farà uns sis mil anys, a utilitzar pergamins i papir a partir d'uns dos mil anys després, i, als darrers cinc segles, de l'ús del càlam, el punxó, el tallaplomes i els pergamins als enginys digitals, passant per la impremta i la màquina d'escriure. Hem anat, es podria dir, de l'argila al llibre digital.

Enric Tremps

La Bíblia i la Filatèlia

La Bíblia i la Filatèlia

L'associació Cercle Filatèlic Bíblic comença el seu periple d'exposicions monogràfiques amb el tema "La Bíblia i la filatèlia".

Aquesta Exposició és distinta de les que se celebren usualment, ja que s'hi presenta la col·lecció filatèlica "La Bíblia i la filatèlia", que ja ha estat exhibida en diverses ciutats d'Espanya i Portugal.

També inclou una col·lecció de vinyetes de la Bíblia que abraça la major part de les publicades per les Societats Bíbliques Americanes. Algunes de les pàgines de la col·lecció en contenen fulls complets.

 
Així mateix, s'hi mostra una petita col·lecció de monedes gregues i romanes relacionades amb la història bíblica.

I, com a coronament, una col·lecció de bíblies, especialment traduccions al català.

Confiem que aquesta exposició compleixi el propòsit d'augmentar el coneixement del col·leccionisme bíblic en general i d'intensificar l'interès pel contingut d'aquest preciós llibre: La Bíblia.

Inauguració de l'exposició: Dimecres 17 d'agost de 2011 a les 11 del matí.

Conferència: Historia de la Biblia en España, Pere Pagès (Biblista), dimecres 17 d'agost de 2011 a les 6 de la tarda.

Cercle Filatèlic Bíblic