Cercar en aquest blog

diumenge, 18 de març de 2007

Cogitació sobre la ela geminada

En les Converses Filològiques de Fabra ja trobem el tema que ens ocupa. En la número 323 del 21/02/1923, comenta que per representar la ela geminada s’havia optat per intercalar un guionet entre les dues eles. Això la distingiria de la l palatal representada amb dues eles. Però aquesta forma amb el guionet donava a la paraula aspecte de mot compost. A causa d’això l’Institut va decidir representar la ela geminada amb un punt volat intercalat.

En començar a emprar aquesta nova grafia, es va constatar que la impremta utilitzava tres caràcters l, · i l. La distància entre les dues eles era massa gran. Es veié la necessitat de fabricar la matriu ŀl fent que tot plegat fos una sola peça. L’ús d’aquesta matriu va comportar errors quan s’havia de partir el mot a final de ratlla. No podien partir una lletra que era una sola peça. En aquests casos s’havien d’emprar tres peces: l, -, l.

La ela geminada en l’era digital

Evidentment els processadors de textos que utilitzem en els nostres ordinadors tenen la possibilitat d’escriure la ela geminada amb dos símbols: ŀ i l o Ŀ i L. Quasi ningú ho sap i per tant no es fa servir gairebé gens. Una quantitat una mica més gran de persones emprem la seqüència l·l, encara que aquesta ocupa l’espai de tres caràcters i a més a més fent-ho així no funciona correctament la indexació.

Acabo de llegir un article en PDF: «Lletra de convit per la ela geminada» el qual defensa la implantació d’un caràcter únic per a la ela geminada. Ara bé, digueu-me agosarat però, jo crec que un caràcter únic pot presentar problemes a l’hora de partir el mot a final de ratlla. La ela geminada serà una lletra però la pronunciació es fa en dos cops. Geminar és doblar. Per exemple il·legal no el pots dividir amb i-/l·le/gal, has de dividir-ho així: il-/le/gal. Sortosament en la majoria de casos, com per exemple quan emprem un processador de textos, fem servir l’opció de justificació del paràgraf i l’escrit no talla cap paraula, totes romanen senceres. El problema crec que pot ser més freqüent en les impremtes a l’hora de fer les composicions de les pàgines dels llibres.

Mentre no trobem una solució satisfactòria, jo seguiré utilitzant els tres caràcters, l·l, els quals són prou fàcils d’emprar de forma ràpida tal com se’ns mostra en el web de la UPC.