Cercar en aquest blog

dimecres, 14 de setembre de 2011

El correfoc

L'associació de veïns d'un barri d'una ciutat catalana, amb motiu del correfoc que es fa l'últim dia de la seva festa major, amb molt bon criteri, feia l'advertiment següent:

[...] amb motiu del correfoc [...] informa i demana la vostra col·laboració per tenir en compte les següents normes de seguretat:

VEÏNS I COMERCIANTS

Retirar els vehicles aparcats pel recorregut del correfoc i altres objectes que puguin interferir en el seu desenvolupament. Tancar totes les finestres, balcons, aparadors, recollir toldos (sic) per evitar incendis i que baixin totes les persianes per protegir els vidres. En cas que tinguin aparadors o finestrals sense persianes, caldria que els tapessin amb cartrons o fustes. Que no deixin roba estesa als balcons que estiguin a l'abast de les guspires del correfoc. No llançar aigua al carrer durant el recorregut, ni sobre la gent ni sobre els diables, ja que és perillós.

PARTICIPANTS I PÚBLIC EN GENERAL

Portar roba escaient lleugera, de cotó i que tapi braços i cames. Portar barrets de palla o mocadors mullats al cap, almenys aquells més agosarats que es posin sota les guspires. No tirar petards propis, ni encendre o prendre els dels diables, No llençar aigua durant el correfoc, és molt perillós.

Digueu-me agosarat, però jo, davant de tots els perills que representa aquest acte, em pregunto: Paga la pena dur-lo a terme? Penseu que és assenyat crear aquestes situacions tan perilloses?

Enric Tremps

divendres, 2 de setembre de 2011

De l'argila al llibre digital



Flavi Josep relata que els descendents d'Adam van escriure en dos pilars, un de rajol i l'altre de pedra, les prediccions que aquell havia fet sobre dues destruccions del món, una per aigua (Cf. Gn 6,17) i l'altra per foc (Cf. 2Pe 3,7).

Ant 1:70-71  70 And that their inventions might not be lost before they were sufficiently known, upon Adam's prediction that the world was to be destroyed at one time by the force of fire, and at another time by the violence and quantity of water, they made two pillars, {e} the one of brick, the other of stone: they inscribed their discoveries on them both,  71 that in case the pillar of brick should be destroyed by the flood, the pillar of stone might remain, and exhibit those discoveries to mankind; and also inform them that there was another pillar of brick erected by them. Now this remains in the land of Siriad to this day.

Més tard, el Poema de Gilgameix es va escriure en [dotze] tauletes d'argila. Després, els 66 llibres i epístoles que conformen el cànon bíblic (39 del cànon hebreu—és a dir, l'Antic Testament; 24 segons la Tanakh o cànon jueu— i 27 el Nou Testament), redactats entre l'any 1513 aC (redacció iniciada per Moisès amb la Torà o Pentateuc) i el 98 dC (redacció finalitzada per l'apòstol Joan amb l'Evangeli que porta el seu nom), es van escriure en rotlles de pergamí i papir. I, a partir del segle ii, es va començar a utilitzar el còdex —és a dir, el llibre manuscrit, molt emprat pels cristians en fer còpies de les Santes Escriptures. Però —a occident, ja que a la Xina al segle xi ja usaven una mena d'impremta— no va ser fins a l'any 1456 de la baixa edat mitjana, que Gutenberg (Magúncia, c. 1398 - † 3-ii-1468) va començar a imprimir llibres amb tipus mòbils, el primer dels quals va ser la Bíblia Vulgata. Fins aleshores, totes les còpies de llibres —és a dir, de còdexs— eren manuscrites. De gran valor per als col·leccionistes són els "incunables" —llibres impresos fins al 1500, és a dir, del bressol o començament de la impremta. Ens han pervingut testimonis d'estampacions fetes a Barcelona l'any 1475 i, a València, el març del 1478, els mestres Alfonso Fernández i Lambert Palomar van acabar la impressió de la Bíblia de Bonifaci Ferrer. Amb la impremta també va començar la fabricació de paper per tot Europa —però els xinesos ja en produïen al segle ii

La impremta va anar evolucionant amb els anys. Sorgirien la xilografia —gravats fets en motlles de fusta—, la litografia —gravats fets sobre pedra— la serigrafia —gravats fets sobre tela—; i altres sistemes d'impressió com ara la xerografia i l'òfset.

Els qui hem viscut mig segle xx també hem vist l'evolució de les màquines d'escriure, aquell estri que ha fet possible els mecanoscrits de diversos orígens. Primer eren molt simples, fins i tot se'ls veia l'esquelet, però es vestiren de mica en mica fins arribar a tenir cossos atractius. Foren molt populars les IBM —sobretot les de carro fix amb bola—, les Olivetti —particularment les de margarida—, etc. Olivetti i Hermes en van treure de portàtils —jo n'he tingut de les dues marques i encara conservo una Hermes Baby.  Cap al darrer quart del segle apareixerien les que tenien memòria, això ja va ser indici que molt aviat veuríem ordinadors. IBM començà a comercialitzar-ne els primers de personals —ja que a nivell de grans empreses feia anys que n'existien de molt grans—, i amb poc temps aparegué un mercat mundial d'ordinadors personals —els famosos PC, és a dir, Personal Computer. Recordo que el primer ordinador que vaig tenir fou un Sinclair ZX Spectrum, constava d'un monitor de 14" i un teclat que alhora era la unitat central, que simplement llegia disquets de 3 1/2" i que avui us faria riure de valent!

L'evolució dels PCs ha estat en progressió geomètrica. Des del Sinclair que comentava als que avui pul·lulen pels mercats hi ha un abisme. La tendència va cap a l'ús del cloud (núvol), és a dir, tenir la informació o les dades en servidors d'Internet i disposar-ne des de qualsevol lloc en qualsevol moment. Per això s'ha fet tan popular la tablet (tauleta) que disposa de poca memòria d'emmagatzematge però que en conectar-se a la xarxa pot disposar de la informació que es vulgui. No cal dir que aquestes tauletes poden llegir tot tipus de documents i, d'acord amb el que ens interessa aquí, també llibres digitals.

A part de les màquines d'escriure, també podríem mencionar tots els passos que s'han fet amb relació als manuscrits moderns, els que ja es feien sobre paper. Em refereixo als estris d'escriptura: el llapis, la ploma, la ploma estilogràfica i el retolador; sobre els quals també es podria escriure molt, però que deixaré per a una altra ocasió.

Per tant, l'home ha passat de fer inscripcions en argila, pedra i rajols, farà uns sis mil anys, a utilitzar pergamins i papir a partir d'uns dos mil anys després, i, als darrers cinc segles, de l'ús del càlam, el punxó, el tallaplomes i els pergamins als enginys digitals, passant per la impremta i la màquina d'escriure. Hem anat, es podria dir, de l'argila al llibre digital.

Enric Tremps

diumenge, 7 d’agost de 2011

La Bíblia i la Filatèlia




La Bíblia i la Filatèlia

L'associació Cercle Filatèlic Bíblic comença el seu periple d'exposicions monogràfiques amb el tema "La Bíblia i la filatèlia".

Aquesta Exposició és distinta de les que se celebren usualment, ja que s'hi presenta la col·lecció filatèlica "La Bíblia i la filatèlia", que ja ha estat exhibida en diverses ciutats d'Espanya i Portugal.

També inclou una col·lecció de vinyetes de la Bíblia que abraça la major part de les publicades per les Societats Bíbliques Americanes. Algunes de les pàgines de la col·lecció en contenen fulls complets.
 
Així mateix, s'hi mostra una petita col·lecció de monedes gregues i romanes relacionades amb la història bíblica.

I, com a coronament, una col·lecció de bíblies, especialment traduccions al català.

Confiem que aquesta exposició compleixi el propòsit d'augmentar el coneixement del col·leccionisme bíblic en general i d'intensificar l'interès pel contingut d'aquest preciós llibre: La Bíblia.

Inauguració de l'exposició: Dimecres 17 d'agost de 2011 a les 11 del matí.
Conferència: Historia de la Biblia en España, Pere Pagès (Biblista), dimecres 17 d'agost de 2011 a les 6 de la tarda.

Cercle Filatèlic Bíblic

dijous, 30 de juny de 2011

River[s] of Babylon

Qui no coneix la cançò que porta aquest títol?  La va escriure —l'any 1970— el grup de rocksteady (un reggae lent) jamaicà The Melodians, que la feren famosa allà a les amèriques. Però aquí, a les europes, és més que probable que qui la conegui sigui gràcies a la versió que en va fer el grup Boney M.

La cançò es basa en el Salm 137 que, segons la American Standard Version, diu:

By the rivers of Babylon, There we sat down, yea, we wept, When we remembered Zion.  2 Upon the willows in the midst thereof We hanged up our harps.  3 For there they that led us captive required of us songs, And they that wasted us required of us mirth, saying, Sing us one of the songs of Zion.  4 How shall we sing Jehovah's song In a foreign land?  5 If I forget thee, O Jerusalem, Let my right hand forget her skill6 Let my tongue cleave to the roof of my mouth, If I remember thee not; If I prefer not Jerusalem Above my chief joy.  7 Remember, O Jehovah, against the children of Edom The day of Jerusalem; Who said, Rase it, rase it, Even to the foundation thereof.  8 O daughter of Babylon, that art to be destroyed, Happy shall he be, that rewardeth thee As thou hast served us.  9 Happy shall he be, that taketh and dasheth thy little ones Against the rock.

I que en la versió catalana dels Monjos de Montserrat llegeix així:

                1 Vora els rius de Babilònia ens assèiem                
                tot plorant d'enyorança de Sió.                  
                2 Teníem penjades les lires                         
                als salzes que hi ha a la ciutat.                   
                3 Quan volien que cantéssim                      
                els qui ens havien deportat,                        
                quan demanaven cants alegres                 
                els qui ens havien entristit,                         
                i ens deien: «Canteu-nos                             
                algun càntic de Sió»,                      
                4 ¿com podíem cantar cants de Jahvè                     
                en una terra estrangera?                              
                5 Si mai t'oblidava, Jerusalem,                  
                que se'm paralitzi la mà dreta;                   
                6 que se m'encasti la llengua al paladar,                
                si deixés d'anomenar-te,                              
                si deixés d'evocar el teu record,                 
                per inspirar els meus cants de festa.                       

                7 Tingueu en compte, Jahvè,                     
                com parlaven els d'Edom                             
                el dia que caigué Jerusalem:                      
                «Arraseu-la, deien, arraseu-la                   
                amb els fonaments i tot».                            

                8 Babilònia, ciutat destructora!                 
                allò que tu vas fer amb nosaltres,                             
                d'altres ho faran amb tu:                              
                9 et prendran les criatures                           
                per esclafar-les a la roca.

La lletra de la versió original és la següent:

By the rivers of Babylon, there we sat down
ye-eah we wept, when we remembered Zion.

By the rivers of Babylon, there we sat down
ye-eah we wept, when we remembered Zion.

When the wicked
Carried us away in captivity
Required from us a song
Now how shall we sing the lord's song in a strange land

When the wicked
Carried us away in captivity
Requiering of us a song
Now how shall we sing the lord's song in a strange land

Let the words of our mouth
and the meditations of our heart
be acceptable in thy sight here tonight

Let the words of our mouth
and the meditation of our hearts
be acceptable in thy sight here tonight

By the rivers of Babylon, there we sat down
ye-eah we wept, when we remembered Zion.

By the rivers of Babylon, there we sat down
ye-eah we wept, when we remembered Zion.

L'any 607 aC, el rei Nabucodonosor va destruir Jerusalem i es va endur els supervivents cap al captiveri a Babilònia. Els jueus enyoraven la seva terra i el temple de Jerusalem. Per això ens diu el salm que seien vora el[s] riu[s] (Babilònia solament la travessava el riu Eufrates, però el salm parla de rius —naharot, en hebreu— probablement és en plural per denotar grandesa, és a dir, un gran riu) de Babilònia i ploraven en recordar Sió (Jerusalem).

Em pregunto què devia inspirar els autors a escriure aquesta cançó basada, precisament, en aquest episodi bíblic i, també, per què solament van tenir en compte els sis primers versicles, ja que els tres últims són una profecia d'alliberament del poble jueu del captiveri babilònic, que es va complir l'any 539 aC quan Cir —el rei persa— la va destruir.

Versió del grup Boney M 

dilluns, 30 de maig de 2011

El Salm 23


Ara farà uns tres mil (3.000) anys, [el rei] David va escriure —entre molts d'altres, probablement uns setanta-tres (73)— el Salm 23. Aquest és un exemple de quant concentrada pot ésser la parla en la poesia hebrea, ja que en hebreu aquest salm consta solament de cinquanta-cinc (55) mots, quan les traduccions modernes a llengües occidentals en solen emprar el doble per intentar transmetre el sentit de l'original. Vegem el text original segons la Biblia Hebraica Stuttgartensia (BHS):

 
Exactament cinquanta-cinc (55) mots!  Ara, comparem-lo amb la traducció al català de La Bíblia versió dels Monjos de Montserrat (MM):

Jahvè és el meu pastor, no em manca res:
2 em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
3 i allà em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l'amor del seu nom.
4 Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor
m'asserena i em conforta.
5 Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m'heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.
6 Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa de Jahvè.

Aquesta en necessita cent dotze (112)!

I quina forma tan bucòlica de representar la relació de Déu amb el poble d'Israel! Tal com un pastor fa amb les seves ovelles, Ell el guiava, protegia i alimentava. Així ho sentia David i així ho va plasmar amb aquesta bella poesia tan breu però alhora tan entenedora!