Cercar en aquest blog

dimarts, 17 d’abril de 2007

Topònims en perill d’extinció

Segons un article de l’Avui, el canadenc Peter MacIntyre va dir que «una llengua no morirà mai si es fa servir.»[1] Evidentment té raó, mentre hi hagi algú que la faci servir: que la parli, que l’escrigui, que la llegeixi, no estarà morta del tot. Ara bé, com hauríem de fer-la servir?

Estem vivint una època de canvis en l’ús de les llengües en general. El jovent s’ha inventat aquesta espècie de taquigrafia per comunicar-se amb els telèfons mòbils que els facilita l’enviament de missatges, ja que haver d’escriure amb els teclats d’aquests telèfons és una mica pesat. És més ràpid escriure x que per, b que , + que més o 9 que no ho. És comprensible i acceptable que es faci en aquest sentit i amb aquests missatges amb els mòbils.

El que ja no és tan acceptable ni comprensible és que ens trobem molts rètols per les carreteres amb els topònims abreviats! Un altre article del mateix diari ens deia «l’espina dels nostres topònims és la injustificada destrucció dels noms llargs als indicadors de les nostres carreteres i autopistes: Vilanova G. en comptes de Vilanova i la Geltrú; Olesa M. en comptes d’Olesa de Montserrat; la Bisbal E. en comptes de la Bisbal d’Empordà.»[2]

El mateix dia i en el mateix diari hi havia un altre article relacionat amb aquest tema. S’hi citava la declaració de l’activista cultural Xavier Polo que havia dit: «Ara em trobo que m’han canviat Torroella de Montgrí per Torroella de M.»[3] També hi sortien unes fotografies molt reveladores, en una es veia «St. PERE P.» Està bé abreviar Sant perquè St. és una abreviatura comuna, però la P. ja no se sap què vol dir.

Els rètols que hi ha a les carreteres indicant a quina distància es troben les poblacions haurien d’estar escrits sense abreviatures perquè els forans els entenguessin i els vilatans no oblidessin els seus topònims. No ts36![4] Una altra opció podria ésser oferir alguna recompensa a qui endevini quines paraules s’amaguen en les abreviatures d’aquests rètols, per exemple una setmana en un balneari de Caldes de M., un cap de setmana en un hotel de St. Pere P. o un test d’argila de la Bisbal d’E.

[1] Biosca, Carol (2007). “Una llengua no mor mai si es fa servir”. Avui 10 abr.: 28.
[2] Tudela, Joan (2007). “L’espina dels topònims”. Avui 10 abr.: 39.
[3] Torrent, Quim (2007). “De Sant Martí S. a Sant Pere P.” Avui 10 abr.: 26.
[4] No t’estressis.

1 comentari:

BlackStones ha dit...

Quina troballa, aquest blog! A través d'un comentari teu a Clea. Ara bé, per què no hi ha entrades d'enguany?