Cercar en aquest blog

diumenge, 31 de gener del 2010

Quant al llenguatge “políticament correcte”

Com tots sabem ja fa temps que alguns personatges empren una forma d’expressar-se que s’ha denominat “políticament correcte” perquè —diuen— respecta els dos sexes. Si no vaig errat, aquest llenguatge l’han fet popular, sobretot, els polítics —i els sindicalistes— pel seu afany de treure vots de sota les pedres. Així, van començar a emprar, en els seus mítings, les expressions següents: “els ciutadans i les ciutadanes”, “els catalans i les catalanes”, “els pares i les mares”, etc. Als qui tenim alguns anys, això ens sona molt malament, i més si tenim una mica de cultura lingüística, ja que sempre hem sabut que la majoria de les llengües romàniques —potser totes— sempre han fet servir el plural masculí per a incloure ambdós sexes. És una qüestió d’economia lingüística: les llengües sempre empren la solució més simple, són partidàries de l’estalvi, si una cosa es pot dir amb un mot no en fan servir dos. Però, com deia Gabriel Bibiloni, en un article de l’any passat, aquesta forma no s’aplica en tots el casos, ja que «no es diu normalment els farmacèutics i les farmacèutiques, els catòlics i les catòliques, els rics i les riques o els divorciats i les divorciades». I això ens mostra que els usos de la forma doble són excepcions que realment confirmen la regla de l’economia lingüística.

El súmmum —en nom del “políticament correcte”— el vaig llegir en una notícia de La Stampa sobre una nova edició luterana de la Bíblia. Els editors al·legaven que ja no es podia seguir dient “Senyor” o “Pare” o “deixeble” i, per tant, van procedir a fer modificacions. En comptes de dir «en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant» (Mt 28,19 BCI) hi han posat “En el nom de Déu, del Pare i de la Mare de tots, i de la santa força espiritual”; l’apòstol Pau ja no tramet la seva carta als Romans, sinó “a les germanes i als germans de Roma”; i en lloc de «El Senyor és el meu pastor» (Sl 23,1 BCI) hi han escrit “Adonai em pastura”. Déu n’hi do! O potser hauríem de dir Elohim n’hi do?

1 comentari:

Jesús Tremps ha dit...

Molt bo l'article,
Però recordo una frase de la Mafalda que deia, "lo que mas me molesta de los adultos es que ademas se lo creen", hi ha moltes dones Feministes que aixó de els mots en femení s'ho creuen i tildan de masclista el vocabulari, en cap cas els importa gens haver de dir moltes mes paraules si elles es veuen identificades amb una distinció en els textes.

Flaco favor li fan al feminisme buscant conflictes ridiculs, ara, quan haguem de trucar a l'electricista hauriem de dir electricisto o al frigorista o calefaccionista o transportista, frigoristo, calefaccionisto o transportisto, en fi, la veritable igualtat la tindran cuan nomes es parli amb naturalitat de coses importants i desde la diferencia.