Cercar en aquest blog

dimecres, 15 de desembre de 2010

Probablement, el millor conte que s'hagi escrit mai

Per ajudar a entendre el goig que Déu té quan algú es penedeix i torna al bon camí, Jesús va contar la "paràbola del fill pròdig" (Lc 15,11-32), la qual ha estat considerada per alguns com el millor conte o relat curt que mai s'hagi escrit. Vegem-ne la preciosa versió que n'han fet Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger a Demostració a Teòfil, Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza, Fragmenta Editorial, Barcelona 2010, pp. 269, 271 i 273.

Digué [Jesús] aleshores: «Cert home tenia dos fills. El més jove d'ells digué al seu pare: "Pare, ¡dóna'm la part que em toca de la propietat!" I els dividí els mitjans de vida. No gaires dies després, havent-ho aplegat tot, el fill més jove emigrà a una regió llunyana i allí dilapidà els seus mitjans de vida vivint llibertinament. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una fam terrible en aquella regió, i ell comneçà a passar gana. Anà a ajuntar-se a un dels ciutadans d'aquella regió, que l'envià als seus camps a guardar porcs. Desitjava saciar-se amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no n'hi donava. 

Quan, però, reflexionà, es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres, mentre jo aquí pereixo de fam. M'aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: 'Pare, he pecat contra el cel i en presència teva; ja no mereixo de dir-me fill teu: tracta'm com a un dels teus jornalers.'" S'aixecà i anà a trobar el seu pare. Quan ell, però, encara era lluny, el seu pare el va veure i es commogué; corregué i es tirà al seu coll i el va besar efusivament. Però el fill li digué: "Pare, he pecat contra el cel i en presència teva; ja no mereixo de dir-me fill teu: tracta'm com a un dels teus jornalers." Digué, però, el pare dirigint-se als seus criats: "De pressa, traieu del cofre la millor roba i vestiu-lo, poseu-li un anell a la seva mà i sandàlies als seus peus; porteu el vedell gras i mateu-lo; mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a viure, estava perdut, i fa poc ha estat trobat." I començaren a celebrar-ho. 

Mentrestant, es trobava el seu fill, el més gran, en el camp. Quan venia i s'apropà a la casa, va sentir música i danses i, havent convocat un dels servents, inquiria què volia dir tot allò. Ell digué: "El teu germà ha tornat i el teu pare ha fet sacrificar el vedell gras per a ell, perquè l'ha recuperat sa i bo." Però ell s'indignà i no volia entrar. Llavors sortí el seu pare i el va pregar. Però ell en resposta digué al seu pare: "Mira, fa molts anys que et serveixo i mai per mai no he transgredit cap manament teu, i mai per mai no m'has donat un cabrit d'entre les cabres perquè el mengi amb els meus amics; en canvi, per al teu fill, que ho ha devorat tot amb les prostitutes, i que tot just ha vingut, has fet sacrificar el vedell gras." Ell li respongué: "¡Tu estàs sempre amb mi, i tot el que és meu és teu! Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest, el teu germà, era mort i ha tornat a viure, estava perdut i ha estat trobat."»