Flavi Josep relata que els descendents d'Adam van escriure en dos pilars, un de rajol i l'altre de pedra, les prediccions que aquell havia fet sobre dues destruccions del món, una per aigua (Cf. Gn 6,17) i l'altra per foc (Cf. 2Pe 3,7).
Ant 1:70-71 70 And that their inventions might not be lost before they were sufficiently known, upon Adam's prediction that the world was to be destroyed at one time by the force of fire, and at another time by the violence and quantity of water, they made two pillars, {e} the one of brick, the other of stone: they inscribed their discoveries on them both, 71 that in case the pillar of brick should be destroyed by the flood, the pillar of stone might remain, and exhibit those discoveries to mankind; and also inform them that there was another pillar of brick erected by them. Now this remains in the land of Siriad to this day.
Més tard, el Poema de Gilgameix es va escriure en [dotze] tauletes d'argila. Després, els 66 llibres i epístoles que conformen el cànon bíblic (39 del cànon hebreu—és a dir, l'Antic Testament; 24 segons la Tanakh o cànon jueu— i 27 el Nou Testament), redactats entre l'any 1513 aC (redacció iniciada per Moisès amb la Torà o Pentateuc) i el 98 dC (redacció finalitzada per l'apòstol Joan amb l'Evangeli que porta el seu nom), es van escriure en rotlles de pergamí i papir. I, a partir del segle ii, es va començar a utilitzar el còdex —és a dir, el llibre manuscrit, molt emprat pels cristians en fer còpies de les Santes Escriptures. Però —a occident, ja que a la Xina al segle xi ja usaven una mena d'impremta— no va ser fins a l'any 1456 de la baixa edat mitjana, que Gutenberg (Magúncia, c. 1398 - † 3-ii-1468) va començar a imprimir llibres amb tipus mòbils, el primer dels quals va ser la Bíblia Vulgata. Fins aleshores, totes les còpies de llibres —és a dir, de còdexs— eren manuscrites. De gran valor per als col·leccionistes són els "incunables" —llibres impresos fins al 1500, és a dir, del bressol o començament de la impremta. Ens han pervingut testimonis d'estampacions fetes a Barcelona l'any 1475 i, a València, el març del 1478, els mestres Alfonso Fernández i Lambert Palomar van acabar la impressió de la Bíblia de Bonifaci Ferrer. Amb la impremta també va començar la fabricació de paper per tot Europa —però els xinesos ja en produïen al segle ii.
La impremta va anar evolucionant amb els anys. Sorgirien la xilografia —gravats fets en motlles de fusta—, la litografia —gravats fets sobre pedra— la serigrafia —gravats fets sobre tela—; i altres sistemes d'impressió com ara la xerografia i l'òfset.
Els qui hem viscut mig segle xx també hem vist l'evolució de les màquines d'escriure, aquell estri que ha fet possible els mecanoscrits de diversos orígens. Primer eren molt simples, fins i tot se'ls veia l'esquelet, però es vestiren de mica en mica fins arribar a tenir cossos atractius. Foren molt populars les IBM —sobretot les de carro fix amb bola—, les Olivetti —particularment les de margarida—, etc. Olivetti i Hermes en van treure de portàtils —jo n'he tingut de les dues marques i encara conservo una Hermes Baby. Cap al darrer quart del segle apareixerien les que tenien memòria, això ja va ser indici que molt aviat veuríem ordinadors. IBM començà a comercialitzar-ne els primers de personals —ja que a nivell de grans empreses feia anys que n'existien de molt grossos—, i amb poc temps aparegué un mercat mundial d'ordinadors personals —els famosos PC, és a dir, Personal Computer. Recordo que el primer ordinador que vaig tenir fou un Sinclair ZX Spectrum, constava d'un monitor de 14" i un teclat que alhora era la unitat central, que simplement llegia disquets de 3 1/2" i que avui us faria riure de valent!
L'evolució dels PCs ha estat en progressió geomètrica. Des del Sinclair que comentava als que avui pul·lulen pels mercats hi ha un abisme. La tendència va cap a l'ús del cloud (núvol), és a dir, tenir la informació o les dades en servidors d'Internet i disposar-ne des de qualsevol lloc en qualsevol moment. Per això s'ha fet tan popular la tablet (tauleta) que disposa de poca memòria d'emmagatzematge però que en conectar-se a la xarxa pot disposar de la informació que es vulgui. No cal dir que aquestes tauletes poden llegir tot tipus de documents i, d'acord amb el que ens interessa aquí, també llibres digitals.
A part de les màquines d'escriure, també podríem mencionar tots els passos que s'han fet amb relació als manuscrits moderns, els que ja es feien sobre paper. Em refereixo als estris d'escriptura: el llapis, la ploma, la ploma estilogràfica i el retolador; sobre els quals també es podria escriure molt, però que deixaré per a una altra ocasió.
Per tant, l'home ha passat de fer inscripcions en argila, pedra i rajols, farà uns sis mil anys, a utilitzar pergamins i papir a partir d'uns dos mil anys després, i, als darrers cinc segles, de l'ús del càlam, el punxó, el tallaplomes i els pergamins als enginys digitals, passant per la impremta i la màquina d'escriure. Hem anat, es podria dir, de l'argila al llibre digital.
Enric Tremps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada