Cercar en aquest blog

dijous, 22 de desembre de 2016

Probablement, el millor conte que s'hagi escrit mai

Per ajudar a entendre el goig que Déu té quan algú es penedeix i torna al bon camí, Jesús va contar la "paràbola del fill pròdig" (Lc 15,11-32), la qual ha estat considerada per alguns com el millor conte o relat curt que mai s'hagi escrit. Vegem-ne la versió que n'han fet els Testimonis de Jehovà a Traducció del Nou Món de les Escriptures Gregues Cristianes Watchtower Bible and Tract Society of New York Inc., Wallkill, New York, U.S.A. 2016, pp. 105 i 106.


(En línia  https://www.jw.org/cat/publicacions/biblia/bi12/llibres/lluc/15/ 22/12/16)




Aleshores va dir: «Hi havia un home que tenia dos fills. El més jove li va dir al seu pare: “Pare, dóna’m la part que em toca de l’herència”. I el pare va repartir el que tenia entre els dos fills. Pocs dies després, el fill més jove va agafar tot el que tenia i se’n va anar a un país llunyà, i allà va malgastar la seva herència portant una mala vida. Quan s’ho havia gastat tot, hi va haver una gran fam en aquell país i va començar a passar gana. Aleshores va aconseguir que un dels ciutadans del país el contractés, i aquest el va enviar als seus camps a cuidar porcs. Fins i tot tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, i ningú li donava res de menjar.

»Llavors va recuperar el seny i va dir: “Els treballadors del meu pare tenen pa de sobres, mentre que jo aquí m’estic morint de gana! Marxaré, tornaré a casa del meu pare i li diré: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no em mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus treballadors’”. Per tant, es va aixecar i se’n va anar a casa del seu pare. Quan encara estava un tros lluny, el seu pare el va veure, se’n va compadir i es va posar a córrer cap a ell, el va abraçar i el va besar tendrament. Llavors el fill li va dir: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no em mereixo que em diguin fill teu”. Però el pare va dir als seus esclaus: “De pressa! Porteu el millor vestit i poseu-l’hi. Poseu-li també un anell i unes sandàlies. Porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i fem festa, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a viure, estava perdut i l’hem retrobat”. I es van posar a celebrar-ho.

»Mentrestant, el seu fill gran estava al camp. De tornada, quan s’acostava a la casa, va sentir la música i el ball. Per això va cridar un dels criats per preguntar-li què passava. Ell li va respondre: “El teu germà ha tornat, i el teu pare ha fet matar el vedell gras, perquè l’ha recuperat sa i estalvi”. Però ell es va enfadar molt i no va voler entrar. Llavors el seu pare va sortir a suplicar-li que entrés. Però ell li va contestar al seu pare: “Fa molts anys que treballo per a tu com un esclau i mai he desobeït cap de les teves ordres, però tu no m’has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics. Però tan bon punt ha arribat aquest fill teu, que ha malgastat la teva herència amb prostitutes, has fet matar el vedell gras per a ell”. El pare li va dir: “Fill meu, tu sempre has estat amb mi, i tot el que és meu és teu. Però hem de celebrar-ho i estar contents, perquè el teu germà era mort i ha tornat a viure, estava perdut i l’hem retrobat”».