Cercar en aquest blog

dijous, 28 d’abril del 2022

Probablement, el millor conte que s'hagi escrit mai

Per ajudar a entendre el goig que Déu té quan algú es penedeix i torna al bon camí, Jesús va contar la "paràbola del fill pròdig" (Lc 15,11-32), la qual ha estat considerada per alguns com el millor conte o relat curt que mai s'hagi escrit. Vegem-ne la versió que n'han fet els Testimonis de Jehovà a La Bíblia. Traducció del Nou Món Watchtower Bible and Tract Society of New York Inc., Wallkill, New York, U.S.A. 2022, pp. 1404 i 1405.


En línia el 28/04/2022 
https://www.jw.org/cat/biblioteca/biblia/nwt/llibres/lluc/15/#:~:text=11%C2%A0%C2%A0Aleshores%20va,ha%20estat%20trobat.%E2%80%9D%C2%BB





11  Aleshores va dir: «Hi havia un home que tenia dos fills. 12  El més jove va dir al seu pare: “Pare, dona’m la part que em toca de l’herència.” I el pare va repartir els seus béns entre els dos fills. 13  Al cap de pocs dies, el fill més jove va agafar tot el que tenia i se’n va anar a un país llunyà, i allà va malgastar la seva herència portant una vida d’excessos.* 14  Quan s’ho havia gastat tot, hi va haver una gran fam en aquell país i va començar a passar necessitat. 15  Fins i tot es va posar a treballar per a un dels ciutadans del país, que el va enviar als seus camps a cuidar porcs.+ 16  I tenia moltes ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú li donava res.17  »Quan va recuperar el seny, va dir: “Quants treballadors* del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m’estic morint de gana! 18  Marxaré i tornaré a casa del meu pare, i li diré: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19  Ja no em mereixo que em diguin fill teu. Tracta’m com a un dels teus treballadors.’” 20  Per tant, es va aixecar i se’n va anar a casa del seu pare. Quan encara estava un tros lluny, el seu pare el va veure i se’n va compadir. Va córrer cap a ell, el va abraçar* i el va besar tendrament. 21  Llavors el fill li va dir: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu.+ Ja no em mereixo que em diguin fill teu.” 22  Però el pare va dir als seus esclaus: “De pressa! Porteu el millor vestit i poseu-l’hi. Poseu-li també un anell a la mà i unes sandàlies als peus. 23  Porteu el vedell engreixat i mateu-lo, mengem i fem festa, 24  perquè aquest fill meu estava mort i ha tornat a viure,+ estava perdut i ha estat trobat.” I es van posar a celebrar-ho.25  »Mentrestant, el seu fill gran estava al camp. De tornada, quan s’acostava a la casa, va sentir la música i el ball. 26  Per això va cridar un dels servents per preguntar-li què passava. 27  Ell li va respondre: “El teu germà ha tornat, i el teu pare ha matat el vedell engreixat perquè ha recuperat el seu fill sa i estalvi.” 28  Però ell es va indignar i no va voler entrar. Llavors el seu pare va sortir a suplicar-li que entrés. 29  I ell va contestar al seu pare: “Fa molts anys que treballo per a tu com un esclau i mai he desobeït cap de les teves ordres, però tu no m’has donat mai un cabrit per gaudir amb els meus amics. 30  Però tan bon punt ha arribat aquest fill teu, que ha malgastat* els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell engreixat per a ell.” 31  El pare li va dir: “Fill meu, tu sempre has estat amb mi, i tot el que és meu és teu. 32  Però hem d’estar contents i celebrar que ha tornat, perquè el teu germà estava mort i ha tornat a viure, estava perdut i ha estat trobat.”»