Lo tretzè adjutori que la ciutat ha mester perquè sia bestant a si matexa e és que haja qui la servescha (Edició crítica del Tractat d’esclaus i de servents de Francesc Eiximenis)
Enric Tremps
Universitat de Girona
Resum
Edició crítica dels capítols 338 al 356 del Dotzè del Crestià de Francesc Eiximenis. L’aparat crític està basat en la col·lació dels quatre testimonis existents: tres manuscrits i un incunable (València 1484). Eiximenis hi exposa el “tretzè adjutori” per al bon funcionament de les ciutats: els servidors. Després d’explicar el paper de les tres classes de servidors: els servicials i escuders, els missatges i serventes, i els esclaus, considera els quatre tipus de cativatge (captivitat) que hi havia: natural, fortunal, personal i legal. Continua desenvolupant amb més detall la captivitat legal i conclou amb diversos exemples sobre les relacions entre els servents i els senyors.
Paraules clau: servicial, escuder, missatge, servent, captiu, esclau, captivitat, servitud, esclavitud.
Abstract
Critical edition of the chapters 338 to 356 of the Dotzè del Crestià of Francesc Eiximenis. The Critical Apparatus is based on the collation of the four extant testimonies: three manuscripts and an incunabulum (Valencia 1484). There, Eiximenis exposes the tretzè adjutori (13th help) for the cities’ proper functioning: servants. After explaining the role of the three types of servants: servicials and escuders, missatges and serventes, and esclaus, considers the four sorts of existing cativatge (captivity): natural, fortunal, personal and legal. Goes on developing legal captivity with greater detail and closes with several examples on the relationship between masters and servants.
Key words: serf, squire, servant, captive, slave, captivity, servitude, slavery.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada