Vaig conèixer Joan Solà quan va participar en la Jornada d'Homenatge a Joan Coromines que es va celebrar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona l'u de desembre del 2005. Va presentar una conferència i va participar a la taula rodona amb molt de sentiment —a mi em va commoure. El recordo durant la pausa prenent un beuratge, callat, humil, accessible com tots els grans. Mai no presumia de saber-ho tot, sempre transmetia la idea que un filòleg no és ni un diccionari ni una gramàtica vivent i que per tant el filòleg dubta i ha de consultar sovint els diccionaris i les gramàtiques per aclarir, ampliar o millorar el seu coneixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada