Cercar en aquest blog

dijous, 30 de juny de 2011

River[s] of Babylon

Qui no coneix la cançò que porta aquest títol?  La va escriure —l'any 1970— el grup de rocksteady (un reggae lent) jamaicà The Melodians, que la feren famosa allà a les amèriques. Però aquí, a les europes, és més que probable que qui la conegui sigui gràcies a la versió que en va fer el grup Boney M.

La cançò es basa en el Salm 137 que, segons la American Standard Version, diu:

By the rivers of Babylon, There we sat down, yea, we wept, When we remembered Zion.  2 Upon the willows in the midst thereof We hanged up our harps.  3 For there they that led us captive required of us songs, And they that wasted us required of us mirth, saying, Sing us one of the songs of Zion.  4 How shall we sing Jehovah's song In a foreign land?  5 If I forget thee, O Jerusalem, Let my right hand forget her skill6 Let my tongue cleave to the roof of my mouth, If I remember thee not; If I prefer not Jerusalem Above my chief joy.  7 Remember, O Jehovah, against the children of Edom The day of Jerusalem; Who said, Rase it, rase it, Even to the foundation thereof.  8 O daughter of Babylon, that art to be destroyed, Happy shall he be, that rewardeth thee As thou hast served us.  9 Happy shall he be, that taketh and dasheth thy little ones Against the rock.

I que en la versió catalana dels Monjos de Montserrat llegeix així:

                1 Vora els rius de Babilònia ens assèiem                
                tot plorant d'enyorança de Sió.                  
                2 Teníem penjades les lires                         
                als salzes que hi ha a la ciutat.                   
                3 Quan volien que cantéssim                      
                els qui ens havien deportat,                        
                quan demanaven cants alegres                 
                els qui ens havien entristit,                         
                i ens deien: «Canteu-nos                             
                algun càntic de Sió»,                      
                4 ¿com podíem cantar cants de Jahvè                     
                en una terra estrangera?                              
                5 Si mai t'oblidava, Jerusalem,                  
                que se'm paralitzi la mà dreta;                   
                6 que se m'encasti la llengua al paladar,                
                si deixés d'anomenar-te,                              
                si deixés d'evocar el teu record,                 
                per inspirar els meus cants de festa.                       

                7 Tingueu en compte, Jahvè,                     
                com parlaven els d'Edom                             
                el dia que caigué Jerusalem:                      
                «Arraseu-la, deien, arraseu-la                   
                amb els fonaments i tot».                            

                8 Babilònia, ciutat destructora!                 
                allò que tu vas fer amb nosaltres,                             
                d'altres ho faran amb tu:                              
                9 et prendran les criatures                           
                per esclafar-les a la roca.

La lletra de la versió original és la següent:

By the rivers of Babylon, there we sat down
ye-eah we wept, when we remembered Zion.

By the rivers of Babylon, there we sat down
ye-eah we wept, when we remembered Zion.

When the wicked
Carried us away in captivity
Required from us a song
Now how shall we sing the lord's song in a strange land

When the wicked
Carried us away in captivity
Requiering of us a song
Now how shall we sing the lord's song in a strange land

Let the words of our mouth
and the meditations of our heart
be acceptable in thy sight here tonight

Let the words of our mouth
and the meditation of our hearts
be acceptable in thy sight here tonight

By the rivers of Babylon, there we sat down
ye-eah we wept, when we remembered Zion.

By the rivers of Babylon, there we sat down
ye-eah we wept, when we remembered Zion.

L'any 607 aC, el rei Nabucodonosor va destruir Jerusalem i es va endur els supervivents cap al captiveri a Babilònia. Els jueus enyoraven la seva terra i el temple de Jerusalem. Per això ens diu el salm que seien vora el[s] riu[s] (Babilònia solament la travessava el riu Eufrates, però el salm parla de rius —naharot, en hebreu— probablement és en plural per denotar grandesa, és a dir, un gran riu) de Babilònia i ploraven en recordar Sió (Jerusalem).

Em pregunto què devia inspirar els autors a escriure aquesta cançó basada, precisament, en aquest episodi bíblic i, també, per què solament van tenir en compte els sis primers versicles, ja que els tres últims són una profecia d'alliberament del poble jueu del captiveri babilònic, que es va complir l'any 539 aC quan Cir —el rei persa— la va destruir.

Versió del grup Boney M