Ara farà uns tres mil (3.000) anys, [el rei] David va escriure —entre molts d'altres, probablement uns setanta-tres (73)— el Salm 23. Aquest és un exemple de quant concentrada pot ésser la parla en la poesia hebrea, ja que en hebreu aquest salm consta solament de cinquanta-cinc (55) mots, quan les traduccions modernes a llengües occidentals en solen emprar el doble per intentar transmetre el sentit de l'original. Vegem el text original segons la Biblia Hebraica Stuttgartensia (BHS):
Exactament cinquanta-cinc (55) mots! Ara, comparem-lo amb la traducció al català de La Bíblia versió dels Monjos de Montserrat (MM):
Jahvè és el meu pastor, no em manca res:
2 em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
3 i allà em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l'amor del seu nom.
4 Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor
m'asserena i em conforta.
5 Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m'heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.
6 Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa de Jahvè.
Aquesta en necessita cent dotze (112)!
I quina forma tan bucòlica de representar la relació de Déu amb el poble d'Israel! Tal com un pastor fa amb les seves ovelles, Ell el guiava, protegia i alimentava. Així ho sentia David i així ho va plasmar amb aquesta bella poesia tan breu però alhora tan entenedora!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada