El Càntic dels Càntics

שִׁ֥יר הַשִּׁירִ֖ים אֲשֶׁ֥ר לִשְׁלֹמֹֽה

Càntic dels Càntics de Salomó

El Càntic dels Càntics de Salomó no és una col·lecció de cançons sinó una cançó superlativa. Pel títol —les paraules inicials— sabem que Salomó n'és l'autor.

Quan va ser ungit rei d'Israel, Salomó era una persona humil. En oració va demanar a Jahveh que li donés saviesa i fou beneït amb "un cor savi i intel·ligent" (1Re 3,7-12 Fundació Bíblica Catalana). Però amb el temps va desenvolupar desigs de riqueses i de satisfacció sensual i va obrar en contra de la Llei, que deia per als reis: "Que tampoc no multipliqui les seves dones perquè el seu cor no es desviï, que no sigui excessiva la quantitat de plata i d'or" (Dt 17,17 FBC). El propi Càntic ens diu que "seixanta són les reines, les concubines, vuitanta" (Ct 6,8 Comadira i Ferrer) que tenia en aquell moment; a la fi del seu regnat "tingué set-centes dones amb rang de princeses, i tres-centes a títol de concubines" (1Re 11,3 FBC).

Però centrem-nos en el Càntic. Quin és el tema que tracta? Doncs parla de l'amor d'una camperola per un pastor. Salomó n'estava encapritxat, però la noia no es va deixar enlluernar per la fastuositat del rei, per a ella el seu pastor era el millor. Un home que havia conquistat tantes dones es va sentir frustrat davant d'aquesta camperola a qui el seu estimat descriu "com un lliri entre cards" (Ct 2,2 Comadira i Ferrer).

Enguany se n’ha presentant una nova edició:

Càntic dels Càntics de Salomó edició i traducció de Narcís Comadira i Joan Ferrer, Fragmenta Editorial, Barcelona 2013, 146 pp.

Consta, a part del propi Càntic, del pròleg “Escriure’s el Càntic” de Narcís Comadira, la “Introducció a la lectura del Càntic” i un “Assaig de lectura” de Joan Ferrer.

En el pròleg “Escriure’s el Càntic” Comadira ens diu: «sempre l’he volgut llegir en una llengua meva» (7). Hi reconeix que no sap hebreu, almenys no pas prou com per fer-ne una traducció. Com s’ho ha fet, doncs? Diu: «He seguit amb gran proximitat, pel que fa al sentit, la traducció literal de Joan Ferrer» (8). Quant al vers «com un lliri entre cards» (Ct 2,2) diu que «un traductor català ha de mantenir per força aquesta expressió perquè remet a Ausiàs March, i alhora que enllacem amb la nostra tradició, donem la pista sobre l’origen de la imatge de March» (14). “Llir entre cards” és un dels senhals que fa servir March en moltes poesies.

En la “Introducció a la lectura del Càntic” el Dr. Ferrer comenta sobre detalls interessants de l’original hebreu, ens diu: «Els vuit capítols del llibre contenen en hebreu 1.250 paraules, 49 de les quals són novetats absolutes, que no es troben documentades en altres llibres de la Bíblia [i que] sols esmenta el nom de Déu amagat com a sufix de la paraula flama: shalhebetyâ, “una flama de Yah” (Ct 8,6)» (22).

En l’”Assaig de lectura” Joan Ferrer fa comentaris aclaridors de les estrofes. En l’apartat “Victòria de l’amor i epíleg del Càntic” diu: «L’amor és la realitat més poderosa (1Co 13,13), perquè ve de Déu (1Jn 4,7) i és Déu mateix (1Jn 4,8) [...] Al final del poema se’ns diu el que ja hem pogut intuir mentre s’anava desplegant: l’amor és una flama de Déu. L’amor humà és possible no perquè sigui un déu, com en el món grec, ni un atribut de Déu, sinó perquè prové d’Ell» (142-143).

El Càntic pròpiament dit té una lectura fàcil i entenedora; el text llisca suaument (2,2-3):

Com un lliri entre cards,

Així la meva amiga entre les noies.

Com un pomer entre els arbres del bosc,

Així el meu estimat enmig dels nois.

Es tracta, doncs, d’una excel·lent edició, que recomano, la qual inclou el text hebreu de la Biblia Hebraica Stuttgartensia i, a més a més, intercala dibuixos del propi Narcís Comadira.