Segons la Retòrica a Herenni, «Obtindrem la benevolència dels oients parlant d'ells, si remarquem el coratge, el seny, la clemència, la magnanimitat mostrada per ells en judicis anteriors; si mostrem l'estima que hom els té i el judici que hom n'espera» (Ed. Jaume Medina, La Magrana, Barcelona 2003, p. 43). Doncs bé, això és el que l'apòstol Pau va posar en pràctica en parlar als filòsofs que l'escoltaven en l'Areòpag d'Atenes.
«Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos, perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: "Al déu desconegut." Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio. El Déu que ha fet el món i tot el que s'hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d'home ni té necessitat de cap servei dels homes, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. Ell va crear d'un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, ja que "en ell vivim, ens movem i som". Així ho han dit alguns dels vostres poetes: "Perquè nosaltres també som del seu llinatge." Ara bé, si som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a imatges d'or, de plata o de pedra, treballades per l'art i el talent dels homes. Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància i fa saber als homes que tots i a tot arreu s'han de convertir. Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d'un home que ell mateix ha designat, i n'ha donat a tothom una prova ressuscitant-lo d'entre els morts.» (Ac 17,22-31 BCI [Bíblia Catalana Interconfessional]).
Pau, en comptes de molestar-se en veure tanta idolatria al seu voltant, cerca un "terreny comú" per guanyar-se la benevolència del seu auditori. Primer els felicita per ser persones tan religioses, segons que demostraven en tenir tants llocs sagrats. Tot seguit, els parla d'un altar concret, el dedicat "al déu desconegut," que li facilita poder explicar qui és aquell déu que ells no coneixen. Després d'aquest exordi tan brillant, encara aprofita per reforçar el "terreny comú" citant del Fenòmens del poeta Arat i de l'Himne a Zeus del filòsof estoic Cleantes en dir "Perquè nosaltres també som del seu llinatge."
Les parts més importants d'un discurs són la introducció i la conclusió. De l'exemple de l'apòstol Pau, n'hem destacat la introducció. Hem vist com ell l'aprofita per crear un clima favorable cercant un "terreny comú", és a dir, fets amb els que ambdues parts concorden. Començant la introducció del discurs felicitant-los, se'ls fica a la butxaca, aconseguint que l'escoltin fins al final de la seva exposició. Sí, el discurs de l'apòstol Pau en l'Areòpag d'Atenes és un excel·lent exemple d'oratòria.
Enric Tremps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada