Anàlisi del sonet número 4 de Shakespeare

 

Forma exterior

El sonet shakespearià difereix del petrarquià, entre altres coses, en el fet que en comptes d’estar format per dos quartets i dos tercets ho està per tres quartets i un rodolí final. La rima, masculina, està repartida de la següent manera: ABAB CDCD EFEF GG, set rimes en total. En el cas del sonet que estem analitzant, probablement, ABAB CDCD EDED BB, tenint en compte el so.

La mètrica dels versos dels sonets shakespearians està basada en el pentàmetre iàmbic. Cada vers consta de cinc iambes: peus formats per una síl·laba àtona (W) i una de tònica (S). Per tant, un pentàmetre iàmbic es representa de la manera següent: WS WS WS WS WS.

Fixem-nos en els versos 7 i 8.

Les unitats d’emissió poden ésser les següents:

 [Profitless usurer,] [why dost thou use]

 [So great a sum of sums,] [yet canst not live?]

La distribució accentual del vers 7 presenta tensions:

  S   W   W   S  W  W   S   W    W    S

 Pro-fit-less u-su-rer, why dost thou use

El primer peu presenta una inversió iàmbica, el tercer una expectativa frustrada i el quart una altra inversió iàmbica. Potser podríem dir que es tracta d’un ritme ternari.

La distribució accentual del vers 8, compleix perfectament el model del pentàmetre iàmbic i està format per dos hemistiquis un de sis síl·labes i un de quatre, i per tant el podem considerar un decasíl·lab a maiore:

  W    S   W  S  W   S  |  W    S    W   S

 So great a sum of sums,| yet canst not live?

Al·literacions:

Unthrifty, Upon (1 i 2).

Frank, free (4).

Then, The, Thou, Then, Thy (5, 6, 10, 11 i 13).

Beauteous, bounteous (5 i 6).

What, Which (12 i 14).

So, sum sums (8).

Anàfores:

“Why dost thou” (1, 5 i 7).

“Thyself” (2, 9 i 10).

“Nature” (3 i 11).

“Thee” (11 i 13).

Forma interior

Metàfores:

“Unthrifty loveliness” (1) per joventut.

“Use”, “unused”, “used” (7, 13 i 14) per relacions sexuals.

“Live” (8) per guanyar-se la vida.

“Having traffic with thyself alone” (9) probable al·lusió a la masturbació.

“Nature calls thee to be gone” (11) per morir.

Analogia amb l’activitat dels préstecs de diners: “Profitless usurer” (7).

Al·legoria basada en el món dels negocis per anar explicant el mal ús de la joventut i bellesa del jove: “niggard”, “usurer”, “sums”, “audit”, “executor”, “profitless” (5, 7, 8, 12 i 14).

L’ús de la terminologia mercantil crea una mena de correlat objectiu que fa que la bellesa del jove es vegi com un producte que la natura presta per un cert temps.

Temes

El tema principal d’aquest sonet és el de la immortalitat mitjançant la descendència. Tema que ja tracten els tres sonets anteriors i que aquest és com si l’acabés d’arrodonir.

Per tractar aquest tema principal ho fa parlant-ne com si es tractés d’un cas d’usura i també de narcisisme del jove.

Evidentment al poeta l’obsedeix que el jove  perpetuï la seva bellesa, que s’immortalitzi tenint fills, si no està condemnat a l’oblit, com mostra clarament en el rodolí final:

 Thy unused beauty must be tombed with thee,

 Which usèd lives th’executor to be.

En parlar dels dons de la natura, probablement, Shakespeare tenia en ment la paràbola bíblica dels talents (Mt 25,14-30) mitjançant la qual Jesús ensenya que la generositat divina (com la de la natura) ha de ser corresposta. Els versos 3 i 4 contenen la idea clau:

 Nature’s bequest gives nothing but doth lend,

 And being frank she lends to those are free.

I els versos 7 i 8 mostren el contrast entre l’avarícia del jove i la munificència de la natura:

 Profitless usurer, why dost thou use

 So great a sum of sums yet canst not live?

Conclusió

Aquest sonet m’ha cridat l’atenció perquè amb el llenguatge del món dels negocis ens transmet aquesta lliçò: que la bellesa es pot perpetuar, immortalitzar, tenint fills.

Els sonets, probablement, són la part de l’obra de Shakespeare menys coneguda, però un cop els llegeixes t’adones que tenen un valor extraordinari.

Avui, probablement, tenim el privilegi d’entendre’ls millor, ja que s’han perdut molts dels prejudicis d’èpoques  anteriors. Com tota la literatura universal, són un mirall en el qual ens hi podem veure reflectits de diverses maneres.

Bibliografia

De la Bíblia a Joyce, Onze obres del cànon literari, ed. Jordi Sala, Girona, CCG Edicions, 2006.

La Bíblia, bíblia catalana traducció interconfessional, Barcelona, Editorial Claret, 2002.

Oliva, Salvador, Introducció a la mètrica, Barcelona, Quaderns Crema, 1996.

Oliva, Salvador, Tractat d’elocució, Barcelona, Editorial Empúries, 2006.

Senna, Carl, Shakespeare’s Sonnets, Notes, New York, Wiley Publishing, 2000.

Shakespeare, William, Els sonets, ed. Salvador Oliva, Barcelona, Edicions 62, 2003.