Cercar en aquest blog

dijous, 17 de febrer de 2011

Subordinades adverbials finals


Introducció

Per aquest treball m'he basat, principalment, en el tema “Les construccions causals i finals” de la Gramàtica del català contemporani (Cap. 27), però alhora consultant el tema “La subordinazione. Le frasi finali” a la Grande grammatica italiana di consultazione (XIII.2.5, p. 818-825) i, sobretot, els temes “The semantics and grammar of adverbials” i “Syntactic and semantic functions of subordinate clauses” dins A Comprehensive Grammar Of The English Language (Cap. 8 i 15).
A continuació presento una definició de les subordinades adverbials finals i una enumeració dels seus aspectes semàntics i sintàctics principals.

Definició

Les subordinades adverbials finals expressen la finalitat de l'acció denotada pel predicat principal, la qual cosa fa necessari un agent en l'oració principal i que l'esdeveniment o situació denotats per la subordinada siguin posteriors al temps de la principal (GCC, 18.3.2.1 (ii) Finals, p. 2288):

1)                   Va venir perquè li deixessis diners.
2)                   Van convocar l'assemblea per donar explicacions.
3)                   L'ho invitato qui perché anche lui sia al corrente.
4)                   He bought the book so as to [or in order to] study metaphysics.

Aspectes semàntics

1.                   La funció semàntica d'agent (implícit o explícit) en el predicat principal és una condició que les legitima:

(a) La Rosai va contractar l'Antonij per Øj enllestir la feina.
(b) El delegati va portar-hi quatre oficialsj per Øj acabar els informes.
(c) Øi elj van enviar a Roses per Øj seduir la Marta.
(d) La Marinai se'n va anar a la matinada perquè no lai veiessin.
(e) Abbiamo trovato un luogo adatto per girare il film.
(f) Il parco è stato distrutto per compiacere qualcuno.
(g) Giannii l'ha fatto per Øi aiutarti.

Interpretació agentiva latent:
Passives:
(h) La ciutat fou conquerida per intimidar els aliats.
(i) El quadre fou venut per aconseguir diners.

Agent indeterminat:
(j) Les reunions s'han ajornat perquè l'Antoni hi pugui assistir.
(k) Es van recollir les signatures per publicar-les al diari.
(l) S'arribarà a Menorca a les cinc per tenir temps d'anar als hotels.
(m) En aquella competició es corria de valent per obtenir la copa.

El subjecte és zero per indefinit i l'objecte directe passa a ocupar el lloc de subjecte gramatical:
S Ø; Od S

2.                  Contextos no agentius:

(a) La Cristina (ha de/necessita) saber llatí per anar a Roma.
(b) En Joan vol ser pintor per conèixer la vida dels artistes.
(c) Li calen aquestes faldilles per anar a to.
(d) Hi ha quaranta dies per presentar recurs.
(e) È necessaria molta pazienza perché questo lavoro riesca bene.
(f) Bisogna alzarsi presto per vedere il sorgere del sole.

Sembla que la propietat semàntica relacionada amb l'obligació permet l'adjunció de l'oració amb per.

Caldre es comporta de forma diferent, pot actuar de predicat principal seleccionant com a argument una oració, tant finita com no finita (g, h) i pot tenir arguments nominals i rebre, igualment, un adjunt amb per (i), o no tenir-ne (j):

(g) Cal que la Cristina canti, perquè se n'adoni, de la seva veu.
(h) Li cal cantar, perquè se n'adoni, de la seva veu.
(i) Li calen aquestes faldilles per anar a to.
(j) Calen tres setmanes perquè la Cristina se n'adoni, de la seva veu.

Altres exemples no agentius:
(k) L'Albert té tres mesos per sol·licitar la beca.
(l) La Rosa té el compte corrent per pagar el lloguer.

Aspectes sintàctics

3.                  No estan subcategoritzades pel verb, per tant no són arguments del verb sinó adjunts del predicat, de frase o disjunts.

4.                  Tenen una relativa llibertat de col·locació:

(a) Per oblidar-la, el Pep se'n va anar del país.
(b) El Pep, per oblidar-la, se'n va anar del país.
(c) El Pep se'n va anar del país per oblidar-la.

Els adjunts frasals són els que tenen més mobilitat, en general, admeten tant aparèixer en posició inicial, com intercalada, com postverbal; els del predicat no en tenen tanta i en el cas de les finals no deixen traça.

5.                  Poden ser oracions finites o no finites, com moltes altres:

(a) T'he deixat el llibre a la taula perquè t'ho miris.
(b) El Miquel ha portat els llibres per estudiar.

6.                  Subordinadors (preposicions i locucions adverbials):

Oracions no finites: per, per tal de, a fi de, amb la intenció de, amb l'objectiu de i amb el propòsit de.

(a) Va anar a Menorca per descansar.
(b) L'han despatxat per (tal de) reduir les pèrdues de l'empresa.
(c) Turn the volume down so as not to wake the baby.

Oracions finites: perquè, per tal que, a fi que, amb la intenció que, amb l'objectiu que i amb el propòsit que.

(d) Va venir perquè li deixessis diners.
(e) The school closes earlier so (that) the children can get home before dark.

Oracions amb imperatiu: Admeten el nexe simple que. 

(f) Amaga't, que no et vegin.
(g) Surt, que et vegin.
(h) Agafa't, que no caiguis.

7.                  Segons la proposta Coromines-Solà no cal usar per a davant d'infinitius perquè per davant d'infinitiu sempre correspon a un ús final o de destinació:

(a) Jo vaig allargar els braços per agafar-lo.
(b) No tenen llet per (a) donar als malalts.
(c) No tenim prou vianda per (a) donar als malalts.

8.                 Restricció modal de subjuntiu (si no s'usa l'infinitiu):

(a) Ara truca perquè li expliquis l'exercici (GCC, 25.2.4.1 Oracions finals, ex. (135) a, p. 2851) (subjuntiu volitiu).
(b) Li ho va permetre perquè tingués més dies lliures.
(c) Ti ho telefonato perché non ti sentissi sola.

9.                  Preguntes que ens podem fer per veure si és una subordinada final: Per (a) què?, Amb quina finalitat?, Amb quin propòsit?

10.              Proves per determinar la funció sintàctica d'adjunt:

(a) T'he deixat el llibre a la taula perquè t'ho miris.
(b) L'ho lasciato sulla scrivania perché tu gli dia un'occhiata

Oració clivellada:
(c) És perquè t'ho miris que t'he deixat el llibre a la taula.

                Negació contrastiva:
(d) T'he deixat el llibre a la taula perquè t'ho miris, no perquè ho donis per acabat.

                Ús del quantificador:
(f) T'he deixat el llibre a la taula només perquè t'ho miris.

11.               Adjuncions externes a l'oració (Segons la GCC però la de Quirk en diu disjunts d'estil):

(a) Aquí no es fuma, perquè quedi clar el que penso.
(b) Perché sia subito chiaro come la penso, qui non si fuma.

És la finalitat per la qual es produeix l'enunciat principal, no pas la finalitat de l'enunciat; és superordinada.

12.              Distinció entre adjunts finals i adjunts de nom:

Frase ambigua:
(a) El Miquel ha portat els llibres per estudiar.

Interpretació d'adjunt del nom:
(b) En Miqueli ha portat els llibres per Øarb estudiar.
(b') *En Miqueli ha portat els llibres per tal d'Øarb estudiar.

Interpretació d'adjunt del predicat:
(c) En Miqueli ha portat els llibres per Øi estudiar.
(c') En Miqueli ha portat els llibres per tal d'Øi estudiar.

Com a adjunt del nom la frase (b') és agramatical però com a adjunt del predicat la (c') és correcta, a més en introduir la locució per tal de l'oració (c') esdevé un adjunt frasal ja que aquesta permet una gran mobilitat.

Conclusió

En consultar les gramàtiques per fer aquesta anàlisi, m'he trobat amb diferents sistemes de classificació. La Gramàtica del català contemporani és de difícil consulta ja que mescla les construccions causals i les finals en el mateix capítol i perquè   barreja les explicacions i els exemples d'ambdues classes de subordinades i, a més a més, hi ha altres capítols que toquen el mateix tema (Per exemple els capítols 18 i 25). L'espanyola de Bosque l'he descartada perquè fa massa subclassificacions de tipus d'oracions. La italiana de Renzi està força bé, dintre el capítol de la subordinació hi ha un subtítol dedicat a les frases finals el qual ordena de forma clara: Definizione, Proprietà semantiche, Proprietà sintattiche, etc. Però la que sobresurt per la seva qualitat, claredat i bona estructuració és la gramàtica anglesa de Quirk perquè presenta les Syntactic functions of subordinate clauses, les enumera i passa a explicar-les i exemplificar-les; amb els Semantic roles fa el mateix.
Els exemples en català són de la Gramàtica del Català Contemporani, en italià de la gramàtica de Renzi i en anglès de la de Quirk. La raó de citar exemples de les gramàtiques italiana i anglesa és mostrar que aqueixes concorden amb els punts que es volen demostrar en català.

Bibliografia

Quirk, Randolph, et al., A Comprehensive Grammar Of The English Language, London, Longman, 1985.
Renzi, Lorenzo, et al., Grande grammatica italiana di consultazione, Bologna, Il Mulino, 1991-1995.
Solà, Joan, et al., Gramàtica del català contemporani, Barcelona, Editorial Empúries, 2002.